CATALÀ:
La copa de l'Espanya Lliure
Amb l’esclat de la Guerra Civil
Espanyola l’any 1936, la situació esportiva del país es va veure afectada
dràsticament amb la suspensió de les competicions esportives oficials a nivell
nacional i autonòmic com va decretar el Comitè Executiu de la Federació
Espanyola de Futbol. A partir d’aquell moment, és van realitzar iniciatives i
competicions en els territoris no ocupats de Catalunya i País Valencià(Lliga catalanovalenciana, Lliga del Mediterrani). Després
d’aquestes dues competicions, el aleshores president del València: Rodríguez
Tortajada proposa una competició amb format (lliga-copa) en la que finalment participaran
els dos equips que millor han finalitzat la temporada de la lliga anterior
(Lliga Catalunya-Valencia), però amb la renuncia del Barça (fent una gira
americana amb Patrick O’Connell d’entrenador)
el seu lloc l’ocupa el Girona. Així seran Espanyol, Girona, València i Llevant
els equips que disputaran la competició.
La competició es va disputar amb
relativa normalitat i el Llevant va aconseguir acabar primer en la lligueta amb
els següents resultats.: 0-4 al València, 4-1 al Espanyol i 5-2 al València, la
resta, dos empats contra el Girona i una derrota davant l’Espanyol. La final,
disputada a Barcelona el va enfrontar amb el València.
El llavors equip entrenat per Juan
Puig va superar als seus rivals ciutadans per 0-1, gracies a un gol de Nieto. L’equip
grauer ja tenia una alineació mítica, que recitar de memòria a les generacions
futures. Valero, Olivares, Calpe, Dolz, Calero, Rubio, Puig, Nieto, Martínez,
Gaspar Rubio, Fraisón.
Un títol mai reconegut com a oficial
per la Federació Espanyola encara a dia d’avui. Que malgrat ser o no reconegut
oficialment, serà un dels millors moments de la història del equip granota. #AmuntGranotes
#MatxoLlevant
Si voleu més informació, millor i més detallada, aqui teniu un article de Vicent Masià fantàstic: http://lafutbolteca.com/la-copa-espana-libre-de-1936-37/
CASTELLANO
La copa de la España Libre
Con el estallido de la Guerra Civil
Española en 1936, la situación deportiva del país se vio afectada drásticamente
con la suspensión de las competiciones deportivas oficiales a nivel nacional y
autonómico como decretó el Comité Ejecutivo de la Federación Española de
Fútbol. A partir de ese momento, se realizaron iniciativas y competiciones en
los territorios no ocupados de Cataluña y Valencia. (Liga
catalanovalenciana, Liga del Mediterráneo). Después de estas dos competiciones,
el entonces presidente del Valencia: Rodríguez Tortajada propone una
competición con formato (liga-copa) en la que finalmente participarán los dos
equipos que mejor han finalizado la temporada de la liga anterior (Liga
Cataluña-Valencia), pero con la renuncia del Barça (haciendo una gira americana
con Patrick O'Connell de entrenador) su lugar lo ocupa el Girona. Así serán
Español, Girona, Valencia y Levante los equipos que disputarán la competición.
La competición se disputó con relativa
normalidad y el Levante consiguió terminar primero en la liguilla con los
siguientes resultados .: 0-4 al Valencia, 4-1 al Español y 5-2 al Valencia, el
resto, dos empates contra el Girona y una derrota ante el Espanyol. La final,
disputada en Barcelona le enfrentó con el Valencia.
El entonces equipo entrenado por Juan
Puig superó a sus rivales ciudadanos por 0-1, gracias a un gol de Nieto. El
equipo Grau ya tenía una alineación mítica, que recitar de memoria a las generaciones
futuras. Valero, Olivares, Calpe, Dolz, Calero, Rubio, Puig, Nieto, Martínez,
Gaspar Rubio, Fraisón.
No hay comentarios:
Publicar un comentario