#1 ELS NOSTRES CLUBS: ONTINYENT CF

INDUSTRIA LLIGADA A L’ESPORT

                                   ONTINYENT CLUB DE FUTBOL

L’arribada del segle XX a la vila d’Ontinyent i a la resta de pobles de la València central va portar un retràs significatiu respecte a altres ciutats com ara Alcoi. Aquesta societat poc industrialitzada, encara arrelada al camp i als treballs en sectors primaris va veure, a la segona dècada del segle XX l’arribada d’un esport vingut del Regne Unit, que uns anys abans arribava a Huelva. No obstant, aquest esport només era practicat per alguns joves de la vila vora el camp del Patronato. El primer club de la vila és va oficialitzar el 5 d’Agost de 1923, gràcies entre d’altres a Daniel Guillem i Francesc Cerdà, aficionats al futbol al poble capital de la Vall d’Albaida, que decideixen crear un club que aglutini als millors jugadors que disputaven partits als equips d’aficionats i juvenils de la ciutat, naixent així el Club Deportivo Onteniente.

Amb la creació d’aquest club, el futbol és consolida a la vila i comporta la creació del rimer estadi municipal “El Clariano”, als terrenys on es situava la fàbrica de la Farinera. No obstant el futbol a Ontinyent no tenia un gran pes a nivell de País Valencià i ja ni parlem a nivell de l’Estat Espanyol. Malvivien en divisions regionals, i el principal interès esportiu a nivell competitiu a la ciutat eren els enfrontaments entre els dos clubs de la ciutat: l’Ideal i el CD Onteniente. 

El dia 30 de Març de 1931 comença una història curiosa a la història del futbol a la Vall. Des de l’ajuntament d’Ontinyent es promou la fusió dels dos equips locals, apareixent així una idea primigènia del actual Ontinyent Club de Futbol. Aquesta fusió pateix molt a nivell administratiu i econòmic, fet que provoca la seva desaparició i reaparició en diverses ocasions, a més la Guerra també influeix molt com a la resta de les comarques de la zona del país. No obstant, son moments esportivament dolços per al futbol ontinyentí. Aconsegueixen l’ascens a 1º divisió regional, disputen partit contra alguns dels equips més importants del País Valencià com el València, el Llevant o el Castelló i d’altres amistosos contra algun equip de blanc de la capital d’Espanya.

Després de la Guerra el club s’ha de refer esportiva i econòmicament. L’any 1946, Rafael Mollà Albert, crea, junt a altres aficionats a l’esport la Peña Deportiva Ideal (no podien utilitzar en nom d’Onteniente Football Club per deutes amb la Federació Valenciana de Futbol), però mantindrien colors i escut.

Als anys 50 esclata el “boom” industrial a la ciutat i la ciutat es plena de petits empresaris rics amb ganes d’invertir essent aquest un factor més de l’esclat cap a dalt del club, que recupera el seu nom amb la presidència de Vicent Simó i després que la federació perdonés el deute l’any 1951. A més, deixen el vell camp de La Farinera per mudar-se al nou Clariano estadi que veuria 4 anys més tard, l’ascens de l’equip blanc i negre a la Tercera Divisió, abandonant així les categories regionals a les que, a dia d’avui, encara no han tornat. 

L’any 1963 l’Ontinyent aconsegueix aquell dia que tants clubs esperen, aquell moment d’èpica que quedarà marcada als llibres d’història del club per sempre més i una alineació que quedarà per a la memòria col·lectiva: Moreno, Soriano, Canet, Úbeda, Bisbal, Bolinches, Miguel, Carbonell, Llàtzer, Enguidanos, Beneyto, Gandia, Miguel, Molina i Richart amb Alepuz com a tècnic. L’equip havia fet una grandíssima temporada a Tercera acabant la temporada com a campió. La promoció d’ascens a Segona no va ser tan senzilla com pareixia i malgrat eliminar l’Eibar a la primera ronda, el partit definitiu per a l’ascens es front a l’Hispania d’Almeria. En l’anada en terres andaluses el equip de la Vall d’Albaida perd per 2 gols a 1 i en la tornada es guanya per 1 gol a 0. Això suposa que s’hagi de jugar un partit de desempat a Múrcia. Més de 3500 seguidors del club és desplacen a la capital murciana per veure el partit més important de la història del club (en un moment en que a la localitat hi vivien vora 23000 persones). El partit va arribar a la prórroga i al minut 105, el futbolista Bisbal fa el gol que converteix al Ontinyent Club de Futbol en equip de Segona Divisió. Ascens que es repetiria l’any 1967.

Per entendre com un club d’una ciutat com Ontinyent va poder viure a l’elit durant tant de temps s’ha de mirar a les seves directives i al poble. Com em mencionat anteriorment, la industrialització de la vila (tèxtil sobretot) havia comportat la transformació de empresaris locals en nous rics. Aquets gestionaven el club d’una manera curiosa, ja que, anualment, s’anaven rellevant per fer front a la gestió i les despeses del club, així, son diferents noms els que es recorden especialment com: Enric Terol, Patrici Simó i Robert Tolsà i junt a ells, futbolistes com l’alcoià Pérez Payà o Marañon que desprès faria carrera a l’Espanyol.

Poc a poc, l’economia s’estancà, els empresaris no podien fer front al pes de la gestió del club i amb la creació de la Segona Divisió B, el club és va veure relegat a viure fins a dia d’avui en aquestes categories de Tercera i Segona B, on s’han pogut veure derbis front l’Alcoià i altres partits que encara desperten l’interès al municipi.

L’any 1995 amb Rafael Muñoz a la presidència, els socis del club decideixen canviar el nom del club de Onteniente Football Club a Ontinyent Club de Futbol. Són moments en el que el club està endinsat en un ascensor que puja i baixa de Segona B a Tercera, amb alguna parada al entresol de la Segona Divisió A a la que encara no ha aconseguit tornar-hi. Poc a poc i amb bona lletra. L’equip esta en reconstrucció i son jugadors com Doménech, Abengózar, Edu Mesas o Raúl Poveda els encarregats de tornar a convertir al Ontinyenet en aquell club que sempre volia més. Tornarà a Segona Divisió A? Potser, més que en cap altre club del mon, depèn de la economia local.