#SegonaBenvinguda3 UD Almeria

-       Presentació

Si amb l’Agrupació Esportiva Alcorcón parlàvem d’un club jove (fundat l’any 1971), l’Almeria és un cas encara més sorprenent. L’equip urcità actual, va ser fundat l’any 2001 (no fa més de 15 anys), i amb una història tan curta, han viscut mil històries que perduraran sempre a la memòria dels seus aficionats.

-       Història

Encara que oficialment la Unió Esportiva Almeria naix un 10 de Gener de 2001, amb l’anunci de la seva creació per part del aleshores alcalde de la ciutat andalusa Santiago Martínez Cabrejas (PSOE-A), el futbol a aquesta ciutat comença molt abans, amb l’Almeria Foot-Ball Club (del 1909), el Athletic Club Almeria, el Recreativo Almeria, el Club Deportivo Almeria o la Agrupación Deportiva Almeria i el Polideportivo Almeria. No obstant, la història del actual Unió Esportiva Almeria és molt més recent, després de la fusió del Polideportivo i el Almeria CF. El primer partit d’aquest nou club va ser front al Cadis en Segona B. Aquell mateix any (el de la seva fundació) l’equip assoleix l’ascens a la Segona Divisió. La consolidació del equip en els anys posteriors en la categoria de plata del futbol espanyol va provocar la compra per part de Alfonso García Gabarrón del paquet accionarial que en aquell moment tenia en propietat Guillermo Blanes, convertint-se en el màxim accionista de la entitat a més de president, substituint així a Manuel García.

L’evolució del equip frangi-vermell culminà l’any 2007, en la seva cinquena temporada a Segona, amb Unai Emery a la banqueta (actual entrenador del PSG), l’equip superava a la Ponferradina per 3-1 al estadi Juegos Mediterráneos, confirmant així l’ascens a la Primera Divisió.

La primera temporada dels d’Almeria a Primera va ser d’ensomni. Victories al Sevilla al Sánchez Pizjuán per 1-4 o al Reial Madrid en Los Juegos Mediterráneos van ajudar a aconseguir la permanència a 3 jornades del final, gràcies també a un enorme Álvaro Negredo. L’equip acabaria la temporada en 7ª posició, la millor d’un equip acabat de pujar. Les dues temporades següents foren més complicades per a la Unión, amb 5 entrenadors diferents: Alfonso Garcia, Hugo Sánchez i Juanma Lillo, essent aquest darrer també substituït després de caure 0-8 front al Barça (en el partit anterior al 5-0 al Reial Madrid, o no recordeu la frase de Cristiano “haver si nos meten 8 a nosotros”) per José Luis Oltra i aquest per Roberto Olabe. Amb tant de canvi d’entrenadors, els resultats no podien arribar i l’equip baixa a Segona altre cop. No obstant, el pas seria breu, 2 anys i amb Javi Garcia d’entrenador, l’equip torna a la divisió d’elit.

-       Darrers anys

Els anys en primera no van ser gens fàcils, molts canvis d’entrenador també (com l’anterior etapa a Primera). Francisco substitueix a principi de temporada a Javi Garcia, aquest es substituït per Juan Ignacio Martínez (JIM) que a pesar de començar bé, no va durar gaire la seva etapa, i va ser substituït per Sergi Barjuan, entrenador que no va aconseguir salvar l’equip de tornar a la Segona Divisió.

-       Darrera Temporada

L’Almeria va fregar tornar, més de 10 anys més tard a la Segona Divisió B, amb 48 punts i amb el capità de l’equip (Fernando Soriano) fent d’entrenador, l’equip es salva a la darrera jornada de lliga.

-       Estadi

L’estadi de la Unió Esportiva Almeria és el Juegos del Mediterráneo. Camp inaugurat l’any 2004 en motiu de la celebració dels Jocs del Mediterrani Almeria 2005. Té una capacitat de 15.200 espectadors malgrat que ampliable a 22.000 mitjançant grades supletòries als gols.

-       Novetats

L’Almeria és dels equips que menys s’ha mogut al mercat aquest estiu. 7 incorporacions per 13 sortides a dia d’avui.

En el capítol de sortides el central Zabaco marxa al Cartagena de la Segona B lliure amb 27 anys. El lateral dret brasiler Michel marxa a la UD Las Palmas a cost 0. El mig centre Carlos Selfa surt a préstec al R.B. Linares. Carlos Cuellar, Jose Angel Jurado, Kalu Uche, Ernesto Goñi i Antonio Puertas surten i es mantenen sense equip, mentre que Fernando Soriano s’ha retirat als 36 anys. Lorenzo Reyes al Betis, Mohammed Fatau al Granada, Juan Ramírez a Colarado i Esteban Saveljich a Racing tornen desprès de la cessió al Almeria aquesta darrera temporada.

En quant a les incorporacions, Angel Trujillo del Llevant és l’únic fitxatge pel qual s’ha pagat un traspàs (500.000 euros), el central torna al club amb el que jugà 2 temporades abans. Pape Maly Diamanka arriba lliure del Saragossa i Alex Quintilla fa lo propi del Barakaldo. És el mateix cas que el veterà i històric jugador del Almeria Corona, que torna després d’una aventura exòtica a Australia. La darrera incorporació es Fidel, l’extrem que va sorprendre tothom amb l’Elx fa uns quants anys, fent companyia a Xumetra en les bandes il·licitanes.

-       Plantilla

·      Personal

El president del Almeria és Alfonso Garcia Gabarrón, propietari de l’empresa Urcisol. Els vicepresidents de la entitat són: Ricardo Martínez López (com a vicepresident executiu), José Juan Bonillo Medina (Económic) i Manuel García García (Institucional).

·      Staff tècnic

Fernando Soriano és possiblement el major atractiu de la nova plantilla blanquivermella. El ja exjugador del Almeria passa a ser l’entrenador de la institució andalusa en la seva primera experiència com a tècnic. Anirà acompanyat de Juanito com a segon.

·      Jugadors (i jugadors importants)

La plantilla de la Unión Deportiva Almeria a dia d’avui (12/08/2016) és la següent:

Porters:

-       Julián Cuesta Díaz, dorsal 1, Granada, porter arribat del Sevilla, primer en qualitat de cedit i ara traspassat.

-       Casto Espinosa Barriga, dorsal 13, Pueblonuevo del Guadiana (Badajoz), porter experimentat, ex de Betis i Las Palmas.

Defenses:

-       Alex Quintanilla, (sense dorsal assignat), Bilbao, ex del Barakaldo.

-       Angel Trujillo, (sense dorsal assignat), Madrid, el central torna a l’Almeria després d’un any complicat al Llevant UE.

-       Joaquín Navarro Jiménez, dorsal 4, Granada, jugador jove i polivalent per a l’eix defensiu.

-       Jorge García Morcillo, dorsal 21, València, de la pedrera del València CF, juga la temporada passada al Rayo.

-       Francisco Manuel Vélez Jiménez, dorsal 3, Tarragona, puja al primer equip del Almeria la darrera temporada i espera consolidar-se aquesta.

-       Sebastián Dubarbier, dorsal 16, La plata (Argentina), el central més potent del equip, ex de Tenerife i Córdoba.

Migcampistes:

-       Pape Maly Diamanka, (sense dorsal assignat), Dakar (Senegal), pivot defensiu potent, ex del Saragossa.

-       Fidel Chaves de la torres, (sense dorsal assignat), Minas de Riotinto (Huelva), exjugador d’Elx i Córdoba, arriba aquest any a Almeria.

-       Ramón Azeez, (sense dorsal assignat), Abuya (Nigeria), jugador que ha intercanviat el filial amb el primer equip els darrers anys i que espera consolidar-se dalt.

-       Jose Angel Jurado de la Torre, dorsal 20, Sevilla, jugador del filial que arriba aquest any al primer equip.

-       José Antonio Rodríguez Díaz, dorsal 17, Benahadux (Almeria), de la pedrera del Almeria, puja aquest any al primer equip.

-       Iago Díaz Fernández, dorsal 7, Barcelona, jugador jove que arriba procedent del Lugo.

-       Iván Sánchez Aguayo, dorsal 22, Campillo de Arenas (Jaen), altre dels joves que pugen del B.

-       José Ángel Pozo de la Rosa, dorsal 10, Málaga, una de les perles del futbol formatiu espanyol, jugador del Manchester City i fan del ColaCao.

-       Miguel Ángel Corona, (sense dorsal assignat), Talavera de la Reina (Toledo), figura incontestable de la història del Almeria. Mitjapunta de gran talent que torna al equip on ha triomfat.

Davanters:

-       Jonathan Sundy Zongo, dorsal 19, Ouagadougou (Burkina Faso), davanter consolidat a l’Almeria des de fa unes quantes temporades.

-       Manuel Jesús Vázquez Florido (CHULI), dorsal 12, Huelva, davanter pretès per molts clubs després dels 11 gols la temporada anterior.

-       Enrique González Casín, dorsal 9, Valladolid, després de dos grans temporades al Guadalajara i Racing de Santander, torna a Almeria.

-       Principi de Temporada i Calendari

L’Almeria tindrà un inici tranquil front a un Cadis que arriba després d’uns anys en Segona B a la divisió de plata del futbol espanyol (19/08/2016) en casa per visitar després Oviedo (27/08/2016). Les següents dues jornades marcaran l’inici del Almeria, (front al Rayo el (03/09/2016) i en Girona (11/08/2016).

#ResumPremier1 - Fàbregas, Citizens i la trompada de Klopp.

Segona jornada a la primera divisió del futbol anglès i ja tenim les primeres sorpreses, grans resultats i futbolistes destacats. Des de divendres, la pilota a rodat per estadis tan meravellosos com el Britannia Stadium, White Hart Lane o The Hawthorns, s’han vist gols espectaculars, d’altres als darrers minuts, jugadors que ningú s’esperava han destacat i equips grans han punxat. Fem un repàs a la jornada número 2 de la Premier League d’Anglaterra.

Si viatgem a les Illes britàniques, la primera parada és sempre Londres, i el camp del Tottenham Hotspur, White Hart Lane és el destí que ens pertoca aquesta jornada. Allí, els Spurs entrenats per l’ex tècnic periquito Mauricio Pochettino al aconseguit vèncer per 1-0 al Crystal Palace (un dels equips més fluixos de la categoria), l’equip d’Alan Pardew  va demostrar una gran fragilitat i passivitat defensiva, sobretot en la pilota aturada, el gol de Wanyama és un clar exemple, amb dos remats dintre de l’àrea baix la mirada dels defensors gairebé estàtics. Els de Londres es col·loquen sisens, amb 4 punts, després de l’empat l’anterior jornada, mentre que el Palace és el cuer, encara sense punts.

Mentre el segon classificat la temporada anterior ha començat amb dues victòries, el sorprenent campió, encara ni les ensuma. L’equip de Rainieri es va estrenar amb una derrota i aquesta jornada, no ha passat del empat a 0 front l’Arsenal de Wenger.  Partit amb poques ocasions dels locals i certs desajustos defensius que a punt, estigueren de provocar la segona derrota consecutiva en dues jornades. Ara mateixa, 14º i 12º són les posicions d’aquets equips respectivament.

El primer partit de la jornada es va disputar divendres, al teatre dels somnis, Old Trafford va viure una nova victòria del equip de Jose Mourinho, actual líder (compartint aquesta posició amb el Man. City.) amb un Zlatan Ibrahimovic estel·lar (Adaptació? No cal), davant un Southampton sense Koeman d’entrenador no va poder fer altra cosa que baixar el cap, front als red devils.

El Chelsea segueix buscant el seu lloc a la Premier. La temporada anterior va ser un desastre que finalment és va poder salvar, i aquesta, a pesar del canvi d’entrenador i de dues victòries consecutives, la imatge no és gaire diferent. Els conflictes interns de Conte amb el vestidor (ja a l’inici de temporada) dificulten l’estabilitat del club. Per sort, els jugadors, indiciplinats, rebels, contraris a la filosofia del entrenador o, simplement, rebutjats per ell, quan surten al verd, intenten posar-hi tot el que tenen i així Cesc (o Sex segons els espanyols) va aparèixer als darrers instants per donar la volta al marcador. 2-1, el Chelsea quart amb 6 punts, mentre el seu rival, el sorprenent Watford baixa a la tretzena posició.

Koeman tenia la qualitat de fer tremolar al porter cada cop que es disposava a llençar una falta. El seu Everton, espera aconseguir aquest efecte en els seus rivals i, a pesar de que som a l’inici de la temporada, té bona pinta l’equip blau de Liverpool. La seva victòria en el camp del West Brom per un gol a dos o certifica, i la classificació, 5ª posició amb 4 punts o confirma. El West Brom per la seva banda, cau després de començar guanyant i baixa a la 5ª posició.

Agüero, De Bruyne, Silva, Sterling, Nolito, Otamendi i sobretot Guardiola seran campions. No faig cap pronòstic esportiu referit a la classificació final de la Premier, però si ha nivell d’influència esportiva a Anglaterra. Dues jornades més altra de Lliga de Campions i l’equip del tècnic de Santpedor, fa por. Encara té moltes carències sobretot en la sortida de pilota i el control del partit, però hi ha coses que fan goig i que s’assemblen molt al Bayern o al Barça. Per ara 1-4 front l’Stoke, en un partit molt complicat amb una segona meitat molt dura i que Agüero i Nolito amb dos gols cadascun van solucionar.  Els altres catalans que hi havien sobre el terreny de joc, Bojan i Muniesa, van intentar aportar al seu equip el màxim possible, sobretot el primer va destacar per sobre dels seus companys. El City es col·loca líder amb 6 punts mentre l’Stoke cau provisionalment a la 16ª posició.

El darrer partit de dissabte va ser a Burnley i BAM! Sorpresa de les grosses al inici de temporada. Derrota del Liverpool de Jurgen Klopp. Un gol als primers minuts (minut 2) demostra la passivitat amb la que van sortir els reds (malgrat que vestien d’un color fosforescent). Des del gol, aproximacions del Liverpool però en un equip mancat de ganes. A la mitja hora de partit, Grey s’aprofita de nou d’una defensa a mig gas per fer el segon. 2-0 i el Liverpool baixa a la 9ª posició mentre el Burnley puja a la 7ª.

Diumenge van aparèixer 4 equips més a la palestra: El West Ham estrenava estadi (l’Olímpic de Londres) i ho va fer de la millor manera, guanyant al Bournemouth (un dels pitjors equips de la categoria) per 1 gol a 0 col·locant-se així en 10ª posició, metre el Bournemouth ha caigut a la darrera plaça.

El darrer partit va suposar l’estrena del Middlesbrough d’Aitor Karanka, Victor Valdes o Alvaro Negredo com a visitant a la Premier League, i inici somiat per al Boro, 1-2 al camp del Sunderland. Sisens amb 4 punts, mentre el Sunderland segueix sense aconseguir puntuar i es col·loca en la darrera posició de descens.

#CrònicaLlevant Jornada 1 - Numància

LLUITA EN EL CAMP I UN ÀRBITRE A LA SEUA

Los Pajaritos va ser el darrer estadi que va xafar l’actual tècnic del Llevant Juan Ramón López Muñiz com a futbolista professional, i és l’estadi on s’ha estrenat com a entrenador del primer equip granota. El dia pareixia perfecte, el clima en Numància pareixia que sabia que anava a rebre la visita dels valencians i la calor va acompanyar durant tot el partit, la gespa estava en bones condicions i els jugadors granotes estaven més que motivats per al partit.

L’equip granota es presentà en Soria amb Remiro en la porteria, la baixa de Raúl en la porteria l’empentava a ser el porter titular, malgrat la seva joventut és un porter de garanties i amb molta projecció. A la defensa, el capità Pedro López al lateral dret, Chema (ex del Alcorcón) i Postigo (ex del Spezia) a l’eix de la defensa, i a l’esquerra, Toño. Al mig del camp, un doble pivot amb Verza, un dels que ha de fer una passa endavant aquesta temporada, i Natxo Insa, el de Cocentaina, arriba del Alcorcón amb la intenció de convertir-se amb aquest migcampista amb arribada que necessitava el Llevant. Però si un tipus de futbolista necessitava el Llevant, és el mitja punta, des de Barkero, aquesta posició havia quedat verge i Javi Espinosa encaixa a la perfecció, a pesar que també hi pot jugar a una de les bandes. A l’altra banda, el comandante dels grauers, el jugador desitjat per mitja primera divisió, José Luis Morales, ha de ser la una de les claus aquesta temporada. Al davant, la parella de la pretemporada, Rafael Martins, el portuguès que torna de la cessió al Moreirense i s’ha quedat amb la posició de davanter per davant de Deyverson, cedit al Alavés; i al seu costat, el jugador de la pedrera Roger Martí també torna aquesta temporada després d’un any cedit al Valladolid, amb la intenció de quedar-s’hi i convertir-se en un dels millors 9 de la història granota.

Aquest equip s’enfrontava a un Numancia, amb Arrasate, ex tècnic de la Reial Societat com a entrenador, amb una alineació formada per Munir a la porteria, Unai Medina, Regalón, Callens i Valcarce a la defensa, Iñigo Pérez, Álvarez, Mateu (de la pedrera granota Valcarce , Ruiz de Galarreta i Capilla al mig del camp i al davant, Jairo.

Poc ambient en Los Pajaritos al inici del partit, i a partir de ahi: GROGA!. Un cop i un altra, l’àrbitre Pablo González Fuertes cada cop que xiulava falta, treia una groga, sobretot si anaven de blau. Verza? Groga, Martins? Groga (Aquesta era molt clara), Toño? Groga. Al marge de les targetes, fortalesa defensiva dels granotes però mancances alhora de l’atac i la combinació dalt. Els del mig molt imprecisos, i arribant tard en defensa. No obstant, tant Rafael com Roger no s’han aturat en cap moment i Morales, quan ha aparegut, s’ha vist la seva qualitat. Empat a 0 i al descans.

La segona meitat canviem de paraula, de “Groga” a “Roja”. Toño, tu altre cop? ROJA! Tal? ROJA! Tú acabés d’entrar? ROJA!. I mentre l’àrbitre feia el seu particular partit, han aparegut Campaña i Jason en escena i s’ha fet la llum. Jugada iniciada per Campaña cap a Espinosa, que controla veu sol a Jason entrant per la banda i primer gol de la temporada. El jugador cedit la temporada passada al Albacete a revolucionat l’equip, i malgrat que la expulsió de Toño ha arribat just després del gol, l’equip ha aguantat bé i fins i tot, s’ha apropat de tant en tant. Amb la superioritat numèrica, el Llevant ha tingut més espais a la contra i Remiro ja no necessitava intervenir tant.

Primer partit de la temporada i primera victòria. Un partit mostra de la lluita que tindrà aquest equip durant tota la temporada. #AmuntGranotes #MatxoLlevant