No fa gaire, la capital del
Segrià va perdre el seu referent futbolístic. L’equip blau, que disputava els
partits al Camp d’Esports de Lleida, va jugar el seu darrer partit el 15 de
Maig de 2011 contra l’Hospi. El deute de 28 milions d’euros van portar el club
a la seva liquidació i desaparició. Finalitzaven 72 anys de futbol a la Terra
Ferma. O no?
El principi de segle XX va
suposar l’arribada del futbol a Ponent (i no em refereix-ho a Joc de Trons).
Manuel Azoz Arizcurren, un comerciant de Barcelona aficionat al futbol es va
traslladar a Lleida l’any 1910. La seva afició per jugar a la pilota al Camp de
Mart va atraure les mirades de veïns i veïnes. Des d’aleshores, l’estima pel
futbol va créixer a la ciutat i començaren a aparèixer els primers equips a la
Terra Ferma: Montserrat (1913), Associació Cultural Lleidatana (1915),
Colonial, Athlètic Metal·lúrgic (futur FC Lleidatà) i FC Joventut Republicana
(1919). Aquet darrer fundat per una organització política amb el mateix nom
d’ideologia nacionalista d’esquerres, jugava al Camp d’Esports. Aquest estadi
va veure créixer a un dels equips més potents de la zona (junt al Lleida i el
Tàrrega). Amb l’esclat de la guerra, es deixà de veure futbol a la ciutat. I no
fou fins l’any 1938 que el Lleida i el Calaveres s’uniren per formar el Lleida
Balompié. Aquest equip va mantenir una forta relació de conflicte polític amb
l’altre equip de la ciutat: el Club Deportivo Leridano, que jugava al Camp
d’Esports i que tenia de president a un Tinent Coronel.
La superioritat del Lleida
Balompié despertava crispació en el seu rival i en la Falange. Aquesta situació
va comportar que aquets darrers, forçaren la fusió de tots dos clubs. Finalment
el 9 de Març de 1947 es funda la Unió Esportiva Lleida. Aquest nou club és una
evolució del Lleida Balompié (només canvia el nom i l’estadi). Els colors són
els que acompanyaran la Unió fins al darrer moment (blau i blanc).
El nou equip aconsegueix un
parell d’anys més tard, després de debutar a la Segona Divisió del futbol
espanyol, l’ascens a la Primera divisió l’any 1950. Només aconseguí mantenir-se
un any. L’equip es va mantenir en segona
durant 7 anys en els que destaquen el 1953-54 on gairebé aconsegueixen l’ascens
a la primera divisió i l’any 1955 on arriben a l’equip de la Terra Alta: d’entrenador,
l’ex-porter del Barça, Valero; els futbolistes Estanislau Basora, Gonzalvo i
Moreno i altres jugadors joves provinents del Barça (Boneu o Jarque); malgrat
que realitzen una horrible temporada. L’equip no va començar a aixecar el cap
fins l’arribada de Ramon Vilatella a la
presidència. L’any 1964-65 l’equip aconsegueix l’ascens a la segona divisió. El
somni dura molt poc i en tres temporades, l’equip torna a la divisió de bronze.
El club torna a una greu crisi esportiva i institucional que provoca el descens
l’any 1969-70 a Regional Preferent (categoria que només ocuparia un any).
L’any 1978 es catalanitza el
nom del club i l’equip aconsegueix mantenir-se a la nova Segona Divisió B, a
pesar que vingué acompanyat d’una crisi econòmica permanent. Aquesta crisi fa
augmentar el deute del club fins als 34 milions de pessetes
provocant la dimissió del aleshores president Joan Planes. Aquest club ofegat
econòmicament serà ajudat per la Paeria de Lleida amb l’alcalde Antoni Siurana
al capdavant. L’any 1986 amb Gonzalvo a la banqueta l’equip aconsegueix
l’ascens a la divisió d’argent. No obstant l’alegria aguanta fins l’any 89 quan
amb Aguirre i després Mané a la banqueta l’equip baixa a segona B amb un deute
de ja 80 milions de pessetes. Amb l’aparició de la llei 10/1990 del 15
d’Octubre, s’obre la porta dels clubs a constituir-se com a Societats Anònimes
Esportives (SAE), i el Lleida s’acolliria a aquesta llei per constituir-se en
SAE i formar el primer consell administratiu el 1992 (després de necessitar 126
milions de capital social). Aquell mateix any, l’equip torna al somni de la
Primera Divisió. Aquell va ser un somni d’un any, amb moments històrics com
victòries al Camp d’Esports davant el Barça i el Madrid. (paro per a les
imatges). Torna la segona i els problemes econòmics. La paeria es converteix en
màxima accionista, fins la compra d’aquestes al president del Fòrum Samitier
l’any 1996. L’equip, amb Victor Muñoz a la banqueta i Quique Alvarez i Raul
Tamudo al camp acaben cinquens i estan apunt d’aconseguir una plaça en la
promoció. No obstant, l’any 2001 l’equip baixa a la Segona Divisió B. Des
d’aleshores, un ascens a Segona (l’any 2004) i altre descens (l’any 2006).
El 25 de Juny de 2010 es dona
la darrera estocada a la Unió Esportiva Lleida amb la marxa de Tatxo Benet de
la direcció i la declaració de concurs de creditors. Al no entregar-se un pla
de viabilitat per fer front al deute de 28 milions d’euros, l’equip desapareix.
No obstant la seva plaça a la
Segona B l’ocuparà un equip que agafarà l’herència de la Unió: el Club Lleida
Esportiu. Encara hi haurà futbol a la Terra Alta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario