CATALÀ:
LA FINAL DE LES AMPOLLES
L'any 68 és recordaria en l'àmbit
esportiu per la final de la copa del "generalísimo" contra el Madrid
en el Bernabeu però també per la mort del jugador del Barça: Benítez.
Barcelona també és Espanya, no? És
irònic que avui, justament avui recordem aquesta anècdota que en 1968, pocs
dies abans del 31é aniversari del inici d’un període negre en la història del
nostre país va ocórrer a l'estadi Santiago Bernabeu entre l'aleshores president
del Barça: Narcís de Carreras, i la dona del ministre de Governació Camilo Alonso
Vega.“Senyora... no fotem” Fou la replicà del president a aquesta dona que és
sentia decebuda per la derrota del Reial Madrid davant aquells del nord-est
peninsular que tant fàstic lis donaven als seus.
Però allò, aquella anècdota no fou un cas aïllat en aquell 1968 on de fets
d’importància rellevant a la història del nostre club no hi van faltar i és que
cal recordar que aquell any va aparèixer per primer cop la frase “Més que un
club” pronunciada per Narcís de Carreras, però també va néixer el que anys més
tard seria part clau en el millor Barça de la història, Tito Vilanova.
Lamentablement aquell any el barcelonisme va patir la pèrdua d’un dels seus
jugadors Julio César Benítez Amodeo natural de Montevideo va faltar el 6
d’Abril un dia abans de que és disputes el Barça-Madrid que gairebé sentenciava
la Lliga. La mort d’aquell lateral fort provinent del Saragossa segueix essent un
misteri amb interès, i
més, després de les
declaracions de la seva dona el 2006 en
les que afirmava que “va morir enverinat” ja que no havia ingerit marisc (la teoria
oficial deia que havia patit una intoxicació de
musclos a Andorra).
Tres mesos després de la mort de Benítez,
Barça i Madrid es tornaven a trobar en un partit de futbol, en aquest cas al
Bernabeu i amb motiu de la final de la Copa del Generalísimo. En aquell partit conegut sobretot per el
llançant d’ampolles de vidre a pocs minuts de finalitzar el partit quan el
resultat era de 0 a 1 a favor de l’equip blaugrana amb gol de Zunzunegui en
pròpia porteria. Aquell partit formaria part de la història del Barça i pocs
anys més tard el Barça tornaria a fer tremolar el Bernabeu.
CASTELLANO:
LA FINAL DE LAS BOTELLAS
El año 68 es recordado en el ámbito deportivo por la final de la copa del "generalísimo" contra el Madrid en el
Bernabeu pero también por la muerte del jugador del Barça: Benítez.
Barcelona también es España, no? Es irónico que hoy,
justamente hoy recordamos esta anécdota que en 1968, pocos días antes del 31º
aniversario del inicio de un periodo negro en la historia de nuestro país
ocurrió el estadio Santiago Bernabeu entre el entonces presidente del Barça
Narcís de Carreras y la mujer del ministro de Gobernación Camilo Alonso Vega.
"Señora ... no jodamos" Fue la replicó del presidente a esta mujer
que es sentía decepcionada por la derrota del Real Madrid ante aquellos del
noreste peninsular que tanto asco lis daban a los suyos .
Pero aquello, aquella anécdota no fue un caso
aislado en aquel 1968 donde de hechos de importancia relevante en la historia
de nuestro club no faltaron y es que hay que recordar que aquel año apareció
por primera vez la frase "Más que un club "pronunciada por Narcís de
Carreras, pero también nació lo que años más tarde sería parte clave en el
mejor Barça de la historia, Tito Vilanova.
Lamentablemente ese año el
barcelonismo sufrió la pérdida de uno de sus jugadores Julio César Benítez
Amodeo natural de Montevideo faltó el 6 de Abril un día antes de que es
disputas el Barça-Madrid que casi sentenciaba la Liga. La muerte de aquel
lateral fuerte proveniente del Zaragoza sigue siendo un misterio con interés y
más después de las declaraciones de su mujer en 2006 en las que afirmaba que
"murió envenenado" ya que no había ingerido mariscos (la teoría
oficial decía que había sufrido una intoxicación de mejillones en Andorra).
Tres meses después de la muerte de Benítez, Barça y
Madrid se volvían a encontrar en un partido de fútbol, en este caso en el Bernabeu y con motivo de la final
de la Copa del Generalísimo. En aquel partido conocido sobre todo por el
lanzando de botellas de vidrio a pocos minutos de finalizar el partido cuando
el resultado era de 0 a 1 a favor del equipo azulgrana con gol de Zunzunegui en
propia portería. Aquel partido formaría parte de la historia del Barça y pocos
años más tarde el Barça volvería a hacer temblar el Bernabeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario