Quinze persones es reuneixen en torn a un foc,
la flama que en ell naix transmet més que calor. Rauxa i èxtasi és el que se
sent com un murmuri al interior dels seus cossos. Ho han fet, no hi ha volta
enrere. Han explotat l’element animal front l’artificial del consumidor. El foc
els transmet, la calma, densa, com el fum i la cendra d’olor post industrial.
Que hi som? Se’ls pot escoltar dir. Ho em fet per ser. En un món on viure és la
raó de lluita, no ser, suposa la mort. Han creuat la línia i volen
destruir-nos. No ens fan be. Volen sang i mort.
Uns mesos enrere, a la fabrica de John Waltz tot
semblava anar bé. Els treballadors i treballadores, ens mostràvem feliços. No gaudíem
d’un gran sou però havíem creat un ambient idíl·lic per a treballar, sense entrebancs,
ni massa pressions des de dalt, era autogestió assalariada.
El 13 de Febrer, un grup d’homes i de dones de l’empresa
Magento S.L. van arribar al nostre cau, junt amb el senyor Waltz, van anunciar
la incorporació a “plantilla” de les famoses NX404 de color blanc, que venien a
ajudar-nos amb la feina. Totes les treballadores, vam rebre un curset sobre el
tracte amb les noves “companyes” i l’experiència les primeres setmanes va ser immillorable,
fins que, vam començar a desaparèixer. Primer va ser en Thomas. El van seguir l’Ivette,
el Mike i el senyor Red. Tard o d’hora m’arribaria el torn i tot acabaria. Vam
decidir actuar i acabar amb aquells que ens havien tret la feina. I així ho vam
fer.
Han passat setmanes des de que la desesperació
va guanyar a la raó. Ara ens adonem del nostre error. El problema no eren les
màquines, sinó qui les controla. John Waltz era el veritable home de ferro i
amb qui debiem acabar. L’home crea i destrueix, la maquina obeeix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario